15/5/15

Felicitats Raimon!

Categories
Entrevistes, Hotel Omm

Com descriuries l’experiència?

Inoblidable, per paisatge, ambient, companys, organització…

 

Lo millor i lo pitjor de tota la competició?

Lo millor els companys de haima. He creat una relació d’amistat grandiosa després de conviure amb ells tan sol 7 dies. Les condicions adverses, la falta d’intimitat, i que a tots ens unia la mateixa passió per la bicicleta, ha fet créixer una amistat inoblidable. Òbviament he tingut sort que són grans persones.

O hi ha res dolent. Lo pitjor són les coses que fan que la prova sigui especialment dura, però alhora és el que t’enganxa i fa que vulguis tornar.

 

Com era el teu dia a dia?

M’aixecava cada matí a les 5:30 i m’anava directe a esmorzar. Després ho preparava tot per a la carrera: marcarva tot el suplement alimentici que portava amb el número de dorsal, sinó ho feia em penalitzaven; col·locava tot el necessari en el mallot; i per descomptat preparava la beguda isotònica i l’aigua, en total portava un litre i mig.

Una vegada que tenia tot el necessari de la bici, feia la maleta i la portava al camió que la transportava fins al següent campament. Finalment, control de signatures, recollir i comprovar la bici, i cap a la línia de sortida.

Quan acabava la carrera el primer era portar la bici al mecànic. Tot seguit demanava hora al massatgista. Després dutxa, massatge, menjar i relaxació per preparse per l’endemà.

 

En què pensaves mentre estaves sobre la bici enmig del desert del Marroc?

Depèn del moment, en la meva dona i la meva futura filla, en fer-ho bè perquè representava a l’Hotel Omm i Amstel Radler, en els amics, somiava amb el moment de creuar la meta…

 

Has superat les teves expectatives?

El meu objectiu inicial era acabar els sis dies de competició amb la suficient enteresa com per no penedir-me d’haver anat, i poder gaudir de la carrera. A partir del segon dia es va unir el meu esperit competitiu i no deixava de pensar també en quedar el millor classificat possible.


Tornaries a participar?

Sens dubte que sí. A partir del tercer o quart dia de carrera pensava que no, el cansament ja es notava, però des de l’endemà d’acabar la competició, ja estic pensant a veure si puc  repetir.
Què ha estat el més satisfactori de participar en la Titan Desert?

El més satisfactori ha estat veure que l’esforç i sacrifici que havia fet durant els últims mesos donaven resultat. A poc a poc superava els meus objectius que finalment han estat més alts de l’esperat. Mai vaig imaginar acabar tan a prop dels 100 primers.